Xinaliq

Després de creuar unes profundes gorges i una amplíssima vall, apareix aquest poble remot que es situa pràcticament a la frontera de Daguestan, de fet el punt fronterer es veu des del poble. Xinaliq en sí, només és un entramat de carrers en una barreja de fang i excrements animals, amb cases de pedra, on podrem apreciar la típica arquitectura de la regió. Al mig del poble també hi ha una antiga mesquita en ruïnes que ara es fa servir per a guardar els animals.

Es tracta d’un dels pobles més remots del país a la frontera amb Daguestan, que queda aïllat durant uns quants mesos a l'any, donada la seva situació geogràfica i les inclemències del clima. El poble ha mantingut una llengua i una escriptura pròpies i úniques, una dada significativa del seu aillament és que els nens del poble ja no aprenen el rus.

Tot i la bonica experiència de poder passejar pels seus carrers, poder xerrar amb els seus habitants i fotografiar als nens curiosos, el verdader tresor que amaga Xinaliq, és el sublim paisatge on està ubicat, al costat d’una amplíssima vall que ens podria recordar als Pamirs, envoltada per pics que superen els 4000 metres. Aquest pot ser un paradís pels amants dels trekkings i la muntanya, però només en els mesos més càlids. Nosaltres hi vam arribar a primers d’octubre i ja havien començat les nevades, com a contrapartida vam poder veure la transhumància dels pastors que portaven els seus ramats cap a les terres més baixes. Per un pastor vam poder saber que aquests porten els seus ramats a peu fins a Qobustan.

On dormir:

Per uns15$ es pot dormir i menjar en algunes de les cases de gent del poble i compartir una o més nits amb una família local. A Xinaliq no hi ha cap hotel ni cap restaurant. Una altre possibilitat interessant pot ser acampar sota aquest increïble paisatge sempre que el clima ho permeti o que els immensos gossos o llops no se’ns mengin!!

Com arribar-hi:

La carretera des de Bakú és molt bona, però a partir d’uns quilòmetres passat de Quba, es fa imprescindible un cotxe 4X4.

Depenent del temps que vulguem invertir en el viatge, es pot escollir entre dues opcions:

- Si es té temps i un es vol gastar una mica menys de diners en l’excursió, es pot agafar un bus fins a Quba, n’hi ha uns quants al dia, i a partir d’allà buscar a algú amb un 4X4 que ens hi porti.

- Si anem més justos de temps i no ens importa gastar una mica més de diners, la manera més ràpida i còmode és contractar un Lada amb conductor des de Bakú.

Excursions des de Bakú

- Qubustan:

Els pertoglifics de Qubustan són possiblement el major reclam turístic que té el país. Els centenars de gravats prehistòrics es concentren en una zona a prop de la ciutat de Qobustan (a uns 60 km. de Bakú). S’han de visitar amb un guia del museu que hi ha al costat.

Per arribar-hi hi ha dues opcions: agafar un bus des de Bakú fins a la ciutat de Qubustan i allà buscar un taxi, o contractar un conductor des de Bakú i així aprofitar per passar el dia per la zona.

-Volcans de fang

En un erm turó batut pel vent, es podem trobar unes curioses formacions geològiques. Uns petits volcans de fang gris i calent broten formant un curiós paisatge llunar.

És una excursió que es pot combinar amb la visitar dels petroglifics de Qobustan, tan si optem per anar amb conductor des de Bakú com amb bus fi

ns a Qobustan, aquí tan sols s’hi pot arribar amb un taxi o cotxe particular. La majoria de conductors no ho coneixen, i a la cruïlla on tots es perden, hi ha un nan que ens hi acompanyarà per una propina del taxista, no és broma !!

- Península d’Absheron:

La degradació de la península d’Absheron, és un exemple més del desastre medi ambiental fet al mar Caspi, possiblement el major després de l’assecament del mar d’Aral a Uzbekistan. Ciutats industrials semi-abandonades a primera línia

de mar, i pous petrolífers oxidant-se. Un accident químic durant l’era soviètica a la ciutat de Sumqayit, va deixar d’herència un monstruós cementiri de nens.

Tot i això a la península hi ha alguna platja a

pte pel bany, sobretot a la costa nord.

A Suraxani hi ha el temple del foc d’Atashgah, un lloc sagrada pels zoroastrians. Nosaltres no el vam visitar.

On dormir i menjar

On dormir, allotjament:

Allotjar-se a Bakú és caríssim, els hotels tenen preus desorbitats. Dins de Icheri Sheher (casc antic) hi ha molt hotels luxosos a preus d’escàndol.

Nosaltres vam dormir al hostal Alstadt (3/2 Memmedyarov Str.) en ple centre antic de Bakú. Va ser l’hotel amb bany a l’habitació més econòmic que vam trobar a la ciutat, per uns 50€ la nit. El personal és amable i l’esmorzar està prou bé. Hi ha algunes habitacions que són més grans i millors que altres.

Al carrer del costat hi ha la guest house Inn (Harbi Str. 17) d’uns 50€, del mateix estil que l’Alstadt però menys net.

On i què menjar:

Al centre de la ciutat hi ha infinitat de restaurants on menjar bé depenent del que ens vulguem gastar.

Hi ha molts restaurants de cuina tradicional azerí i de cuina turca. La veritat és que no hi ha moltes diferències entre elles, això si la dieta està basada amb els pinxos de carn (Shashlik en rus, kebab en turc ) i les sopes. No us perdeu la deliciosa sopa de iogurt!

També es poden trobar bones pizzeries a preus astronòmics.

L’única manera de menjar barato a Baku són els shawarmes!

Baku, llocs d'interès

1. Icheri Sheher: Traduït en azeri o turc, com ciutat vella, és potser la zona més bonica de la ciutat. Un entramat de carrerons que pujen i baixen sense tràfic rodat, ofereixen alguns dels tresors de la capital, com el palau de Shirvan Shah, antics caravanserais, la Maiden tower, belles balconades de fusta, cases amb arquitectura otomana i fabuloses vistes al mar Caspi.


2. Palau Shirban Shah: Es tracta d’un monument que alberguen el major complex de d’edificis amb arquitectura d’Azerbaijan de tot el país. Construït al segle XV amb pedra, en el conjunt hi ha el palau principal, els panteons, la mesquita del Shah, el mausoleu de Seyid Yahya Bakuvi i els banys a la part baixa, utilitzats avui en dia com a urinaris.

3. Giz Galasi ( Maiden tower): Traduïda com la Torre de la donzella, aquest emblema nacional, està situat al cas antic i davant del mar, de fet forma part de la muralla. En ella s'hi poden veure influències del zoroastrisme, sassànides, àrabs, perses i otomanes. Va ser construïda al segle XII, i juntament amb palau de Shirvans Shas, formen part del Patrimoni de la Humanitat des de 2001.

4. Passeig marítim: Val la pena caminar pel passeig que recorre la ciutat al costat del mar, on es pot veure perfecte el dibuix de la badia de Bakú. La zona és plena de bars i centres lúdics. Mirant mar endins es poden divisar els pous petrolífers que tan han enriquit i contaminat les costes del país.

5. Passejada pel centre: El centre de la ciutat, ple de botigues de luxe amb marques europees, i edificis amb un caire “Portal de l’Àngel”, sembla més el centre de qualsevol capital europea que no pas caucàsica. A la plaça principal hi ha el bonic edifici de la biblioteca nacional on s’hi poden veure escultures de poetes azerís.

Als voltants de la Fountani Square hi ha molts bons restaurants i llocs de kebabs, o els sempre vomitius mc donals. Recordant al "Portal de l’Àngel" barceloní, aquest és el lloc preferit pels habitants de Bakú.

6. Flama eterna: Sota una estructura amb columnes, hi ha la flama que sempre crema en memoria als herois de la guerra. Aquest lloc és un excel·lent mirador a la ciutat. També s’hi pot observar el creixement moderns d’edificis amb vivendes de luxe.

Al costat hi ha una llarga avinguda on hi ha el cementiri dels Màrtirs recordant als màrtirs de la guerra contra Armènia, i a les 137 víctimes que els soviètics van assassinar quan els tancs van prendre la ciutat al 1990. A cada tomba hi ha dibuixada la cara i el nom del que hi jeu dins.

7. Dom soviet: Val la pena veure des de fora aquest colossal edifici des d’on es va governar Azerbaijan durant l’era soviètica.

Bakú, introducció a la ciutat, com moure's

Bakú és una ciutat que pot crear certes controvèrsies al visitant, no és una ciutat fàcil de definir en poques paraules. Es tracta d’una ciutat trepidant i plena de vida. Per un costat un bonic i recollit casc antic, contrasta amb l’elegant centre ple de botigues de marques internacionals. Bakú és una ciutat petrolera caríssima i en plena expansió en la que s’hi estan construint molts edificis futuristes, on cotxes de luxe corren sota blocs de vivendes d’alt standing, i a l’altre cara de la moneda, blocs d’apartaments de l’era soviètica que s’alcen a l’extrarradi caòtic. No menys de 2 milions de refugiats del conflicte del Karabakh viuen en precaries condicions ocupant les zones més desfavorides de la capital, convertint-se en un greu problema econòmic.

-Com moure’s:

Un bon entramat de línies de metro arriben a molts punts de la ciutat, i on aquest no arriba, les marshrutkes o autobusos poden ser útils.

El taxi sense ser extremadament car, no és del tot econòmic però a vegades va bé per arribar a punts on el transport públic no hi arriba. Els taxistes, al menys amb els que nosaltres vam tractar sempre van ser honrats.

Estació de metro "Baki Soveti" a prop del casc antic

El Clima a Azerbaijan

Azerbaijan té un clima relativament suau a les costes, continental a l’interior i pot ser extrem a les zones muntanyoses sobretot a l’hivern.

Els estius són molt calorosos amb valors que poden arribar a quasi 50º a la línia de costa.

A Bakú i a la costa en general hi fa molt vent, de fet es diu que el nom de Baku prové de la paraula vent.

L'hospitalitat a Azerbaijan

La gent és extremadament hospitalària i molt amables. No és estrany preguntar per una adreça i acabar prenent te a casa d’algú. En algunes ocasions també podem trobar gent amb caràcters més aspres, però en general la gent és molt respectuosa i educada. Els azerbaijanesos són persones força cultes que s’interessen pel nostre país i les nostres costums. A vegades si no ens hi podem comunicar pot semblar que siguin una mica freds, però això és tan sols una barrera idiomàtica.

Seguretat a Azerbaijan

El país és molt segur, es pot passejar de dia i de nit per les ciutats sense cap problema.

Les zones frontereres del Karabakh s’han d’evitar ja que encara hi ha enfrontaments armats.

Atenció! Vigileu amb els gossos dels pastors (de raça Kavkaz ovcharka), si feu un trekking o passegeu pels pobles, són enormes, a vegades el mascles poden arribar a fer 100 kg i solen ser agressius.

Gastronomia d'Azerbaijan

El menjar té certes similituds a la cuina turca, a base de pinxos de carn, sopes i verdures.

També hi ha molts llocs de kebabs on s’hi pot menjar per pocs diners. No hi falten les famoses baklaves i altres pastetes locals delicioses. El centre de Bakú està ple de restaurants amb cuina turca o local. Segons quins locals de menjar com pizzeries són tremendament cars, com ara uns 20€ per una pizza.

Als pobles el dinar o sopar es limita a petits restaurants d'hotel o cases locals on s'estigui allotjat. Moltes vegades els restaurants senzills es limiten a sopa o carn de xai. En les botigues o supermercats és freqüent trobar conserves d’origen rus.

La beguda nacional és el te negre, es prepara suau i és excel·lent, el millor que hem pres per la zona.

Encara que es tracta d’un país musulmà, no s’ha deixat del tot de banda el costum rus del vodka, també hi ha cerveses a molts locals de la capital.

Religió i tradicions d'Azerbaijan

La religió predominant és la musulmana amb un 94% dels seus habitants, dels quals un 85% són chiites i un 15% sunnites. El 5% restant són cristians ortodoxos.

Una de les celebracions més importants és el Now Ruz, al 21 de març, aquest dia representa l’any nou i l’entrada a la primavera, que és quan la vida reneix. Aquesta celebració, és originària de l’antiga Pèrsia, i amb els anys es va estendre pel Kurdistan, Afganistan, nord de Pakistan, Àsia Central, Caucas i algunes regions del sud de Rússia com Tartària.

El 20 de gener es commemora l’entrada dels tancs soviètics a Baku i l’assassinat de 137 persones. És potser la festa més important del país.