"Ali y Nino" i altres llibres

"Alí y Nino" és la novel·la per excel·lència sobre el Caucas. Aquest llibre és una bonica història del difícil amor entre Ali, un musulmà de Baku i Nino, una princesa georgiana. Situada a Baku en els temps de la revolució dels bolxevics, l’autor fa una excel·lent radiografia d’Azerbaijan en un temps en el que la regió va estar atrapada en una mena de joc entre els turcs, perses i russos. El descobriment del petroli al Caspi, la revolució i el començament de la Gran Guerra provocaran un profunt canvi sobre el país i la seva gent que encara dura avui en dia.

Aquesta novel·la és una manera amena d’intentar entendre un mica la complexa situació del Caucas amb els seus conflictes territorials i les grans incògnites i curiositats que encara desperta, com ara la ubicació i la identitat d’aquestes terres, a Àsia o Europa, però això sempre dependrà dels ulls dels seus habitants.
No està massa clar qui va esciure el llibre, Kurban Said va ser el pseudònim que l'autor va utilitzar per signar la novel·la i amb aquest nom va ser al seva única obra.

" aquí estamos, representantes de los tres pueblos más grandes del Cáucaso: una georgiana, un mahometano y un armenio. nacidos bajo el mismo cielo, en la misma tierra, diferentes y, sin embargo, idénticos, como la Trinidad divina. Europeos y , sin embargo, asiáticos, recibiendo del Este y del Oeste y dando a los dos "

" -Camina por Tiflis. ¿Ves mujeres que lleven velo? No. ¿Sientes el aire de Asia? No. Es una mundo diferente del tuyo. las calles son anchas; las almas rectas. Yo me siento muy sabia cuando estoy en Tiflis, Alí Khan. Aquí no hay fanáticos necios como Seyd Mustafa, ni ceñudos malhumorados como Mehmed Haidar. La vida aquó es fácil y alegre.
-Pero este país se encuentra coguido entre las dos piezas de un par de tenazas al rojo, Nino.
-Precisamente por eso- estaba de nuevo caminando ligeramente sobre adoquines-; precisamente por eso. Siete veces destruyó Timur el cojo a Tiflis. Turcos, persas, árabes y mongoles han invadido el país. Nosotros permanecimos. Asolaron Georgia, la violaron, la asesinaron, pero nunca la poseyeron realmente. Santa Nino vino del Occidente trayendo su vid, y es al Occidente a donde pertenecemos. No somos asiáticos. Somos el país más oriental de Europa..."

" -Asia no ha muerto. Sólo han cambiado sus fronteras. Bakú es ahora Europa. Y no se si se trata de una simple coincidencia. Ya no quedan asiáticos en Bakú.
-Padre he defendido durante tres días Asia con ametralladora, bayoneta y daga.
-Eres un hombre valiente Alí Khan. Pero, ¿que es la valentía? Los europeos son valientes también. Tú, y tosos los hombres que lucharon contigo...,ya no sois asiáticos. Yo no odio Europa. Me es indiferente. Tú la odias porque hay en ti algo europeio. Fuiste a la escuela rusa, has aprendido latín, tienes una esposa europea. ¿Cómo puedes seguir siendo asiático?"

Altres llibres interssants sobre la regió:
"Absurdistan" de Gary Shteyngart
Una història d’intriga i corrupció que es mou entre Rússia, Estats Units i Absursbani, antiga república soviètica designada com la Noruega del Caspi, on el protagonista es troba atrapat en una guerra civil pel control de la regió.

"Rumbo a Tartaria" Robert Kaplan
Un viatge des del centre d'Europa al mar Caspi passant per Orient Mitjà i al Caucas, amb una sèrie d'entrevistes i anàlisi profund al que ens té acostumat l'autor.

Sheki, antic pas de la Ruta de la Seda


Sheki està considerada una de les ciutats més boniques d'Azerbaijan , amb un paisatge verd i frondós, el que denota que les pluges hi són freqüents. El lloc amb més encant de la ciutat és un antic caravansarai convertit en un hotel.
Es tracta d'una ciutat molt antiga, de fet està considerada com la ciutat més antiga del Caucas. És un antic pas de la ruta de la seda entre Bakú, Tbilisi i Turquia, va arribar a tenir cinc importants caravanserais entre els segles XVIII i XIX. Era coneguda per les espècies, les teles de seda i les artesanies.

Com arribar: hi ha busos que comuniquen amb Bakú de forma regular, amb una durada aproximada de 7 hores, en funció de l'estat de les carreteres i de l'autobús. 

Llocs per visitar: És una ciutat petita en moviment continu. Els llocs més interessants són:
- Xan Sarayi: antiga fortalesa que es troba al final del poble. El palau (Khan's Palace) del segle XVIII és petit amb una decoració laboriosa tant de les parets exteriors (figures turqueses geomètriques) com de les interiors (gravats d'estil otomà). Els jardins exteriors tenen arbres immensos i són agradables per fer un tomb, si la pluja ho permet. 
La fortalesa alberga també dos museus: el de història local i el d'artesanies
- La ciutat antiga: la principal atracció de la ciutat és el caravansarai, del segle XIX que ocupa un espai destacat en el carrer principal que comunica l'entrada de la ciutat amb la fortalesa. Hi ha tres mesquites del segle XIX, que juntament amb un passeig entre les cases antigues d'estil otomà, permetran completar la visió de la ciutat. 




Allotjament: El caravanserai segueix sent el lloc amb més encant de la ciutat per allotjar-se. Amb nombroses sales (disposa de 37 habitacions) de diferents mides i un bonic pati central. Tot i que les habitacions tenen molt encant, són força bàsiques i no sempre del tot netes. El restaurant de l'hotel serveix bon menjar en un pati amb molt agradable, per lo que resulta l'opció més còmoda en una visita ràpida a la ciutat.



Quba

Quba és una tranquil·la i agradable ciutat als peus de les muntanyes del Caucas, no té gaire per visitar, però si hi estem de pas per anar a les muntanyes o cap a Xinaliq podem donar un vol pels seus carreres de cases baixes d'estil rus, la mesquita blava o la del divenres, o fer un passeig pel fresc i tranquil parc Nizami.

Creuant el riu hi ha el curiós barri de Krasnaya Sloboda, habitat per adinerades famílies jueves on s’hi poden observar un gran nombre de cases de luxe, algunes de color rosa i gust sospitós.


Parc Nizami


Krasnaya Sloboda